Potser ni tan sols això

Recordarem el passat feliç.
Oblidarem el futur incert.
Preveurem un present intens.
I res serà veritat,
                             només nosaltres.
Potser ni tan sols això.

Reconeixements

Em pesen els premis, lloances buides
de l'esforç inútil, malbaratat,
de la joventut i les hores submergides
sota làmpades de metacrilat.

Em requen les moltes hores traïdes,
la claror de l'esvaïda lluminositat,
les classes obviades i ara adormides
sota fulls d'íntegra formalitat.

Recullo honors i medalles fingides
amb una única voluntat:
honrar la tradició i les vides
dels qui realment visqueren el passat.

Els diplomes són només mentides
superbes, de l'ahir difunt, certificat.

Mètriques

Vull escriure versos sense sentit:
sonets sense rima,
romanços tetrasíl·labs,
estrofes sense harmonia.

Vull llegir-los 

un diumenge de pluja,
arrecerat del món,
a tocar de la natura.

Vull recitar-los de sota veu.

perquè em despertin
un somriure tendre,
de núvols de cotó.

En el fons, simplement voldria 

estimar-te amb l'esguard
quan es fa de nit.

Enredar-me amb els teus 

cabells, llargs i esbullats,
de vainilla dolça. 

Que em glacessis les cames 

amb els teus peuets de gebre
mentre em respires a l'esquena. 

Que les teves mans m'agafessin 

les meves mans, inconscients.
Dit a dit, pam a pam.
                                  Fins l'infinit.

Mentre escric versos sense sentit

somric i ploro, per tu i per mi.

Els escric per sentir-te ben a prop,

per oblidar que ets ben lluny.

Els rellegeixo per sentir que t'allunyes

i oblidar que et voldria aquí.

Els estripo per tornar a començar

i els recomposo per no oblidar.