Sepulcre de temptatives

Cavem infatigables
en mines de marbre
superficialment asfixiants,
on busquem or i argent,
robins, potser també
el primer diamant.

Disposats al que calgui
sacrifiquem converses,
postes de sol i comiats
tendres d'aeroport.
Tot per una pedreta
brillant i immortal.
Tot per la insignificància,
tot pel no res.

Les lloses de marbre
que s'amunteguen una
           sobre
l'altra, són com les veritats
d'una clara nit d'estiu
de què mai gaudirem
de la mina estant.

I aixafats sota el pes
del marbre, sepulcrarem
anhels i esperances
que ens ajudin a oblidar
l'aspror de la vida.
Tot per descobrir-nos nus
al fons d'un pou buit
una tarda gelada de gener.

Al capdavall, només som
miners de la temptativa.

Futur

Hauré de desracionalitzar-ho
absolutament tot si vull
acaronar amb els guants
l'ombra de la felicitat
que ens defuig, fidel
al frenetisme foll
del càlcul mil·limètric.

Hauré de tastar el risc
de l'emoció inesperada
de la trobada fortuïta,
forçada per l'atzarós
humanisme conscient
de la improvisació.

Hauré de batallar sempre
amb la realitat atrapada
en cercles polars de gel
que abdueixen el temps
aturat. Quiet. Congelat.

Hauré de ballar la dansa
de la inconsciència feliç,
descalç i embolcallat
en un vestit imperial.

Hauré de somniar llars

habitades pel foc i rius
de tinta esbravada.

Hauré d'estendre la carícia
per fer vívida la creença.

Hauria de fer tantes coses…

Viatge en autobús

Marxes cansada, delerosa
de tornar a casa quan fosqueja
i encenen fanals d'atzabeja
els poetes que maten la prosa.

Les llums dels cotxes fan nosa,
l'acceleració urbana et mareja
però sents dins teu enveja
de la immensitat que s'imposa.

Mentre t'acostes al passat
recordes vells anhels enterrats
sota les presses per fer-te gran.

Rebràs un missatge inesperat,
―"Vull veure't anit, als descampats."―
i tots els anhels ressucitaran.