Finestres

He vist el mar somnolent
des de l'habitació sense finestres
que vam compartir tantes nits.
Les recordo com et recordo a tu:
sense voler-ho, sense evitar-ho.
M'enyoro del temps que sé que no tornarà
però el busco, inconformista i tossut,
com un alè d'esperança
de la brisa que ens despertava plegats.
Avui que he tornat tot sol,
sabent que mai més no m'abraçaràs,
el nostre mar m'ha dit adéu
i m'ha esquitxat d'enyor i tristesa.
Per això he tancat les finestres,
de cop, sense atrevir-me a mirar enfora.

Tot i res

Tot és ara i res - J. Vinyoli

No preguntis mai el sentit de res,
la vida és només un cúmul
d'absurditats sordes que reverberen,
tossudes, als murs de la memòria.
Seu i observa la immensitat del no-res,
allà ho trobaràs tot, ben endins,
aïllat de les pressions,
proper a la veritat del subconscient,
aliè a tu i senyal de la teva essència.
Ho tenim tot i no som res.