Retorn

Repenjada sobre la gèlida finestra,
el teu alè difumina el firmament
d'estels i pensaments.
En la fosca, tot retorna.

Després de setmanes d'estudi
tornes a casa, ben lluny i tan a prop.
La vibració del vidre,
un pont entre dos mons:
l'un conegut, desert;
l'altre anònim, multitudinari.

Fora fa fred, i vent.
Els arbres tremolen,
la lluna s'amaga.
Tot és silenci.
Dins només fa fred:
les dents repiquen,
les mirades es perden.
Tot és silenci.

A Barcelona resten les hores
i potser alguna persona.
Potser, sempre potser.
Instal·lats en les incerteses
el temps passa, i en cada corba
s'allunya el futur i torna el passat.

Mentre somnies un temps
que es dissol en els records
--una llar de foc i un canelobre
inútil i preciós-- l'horitzó s'encén.
Un rètol diu casa, un altre diu Nadal. 

No hi ha neu, ni rens, ni estels.
En l'eixordadora claror de leds,
tot és fosca i silenci.
És Nadal i tot retorna.