D'una riba a l'altra

Sóc fill d'una cultura oblidada
que mai podré fer meva del tot
perquè parla amb les mans
el que callen les orelles;
els mots de les meves mans
els sento sense voler-ho.

Sóc, a més, fill d'un país incomprès,
que existeix però no és,
que reivindica i no assoleix,
que parla però no l'escolten
perquè té una llengua pròpia
que ningú vol entendre.

Sóc fill de dues cultures
que pateixen del mateix mal,
però s'emmirallen i no es veuen.
Les connectem uns pocs, els qui anem
d'una riba a l'altra, parlant
dues llengües que són nostres
només per uns instants,
preguntant-nos eternament
si anem o venim