Finestres

He vist el mar somnolent
des de l'habitació sense finestres
que vam compartir tantes nits.
Les recordo com et recordo a tu:
sense voler-ho, sense evitar-ho.
M'enyoro del temps que sé que no tornarà
però el busco, inconformista i tossut,
com un alè d'esperança
de la brisa que ens despertava plegats.
Avui que he tornat tot sol,
sabent que mai més no m'abraçaràs,
el nostre mar m'ha dit adéu
i m'ha esquitxat d'enyor i tristesa.
Per això he tancat les finestres,
de cop, sense atrevir-me a mirar enfora.