Mines sense cel

Des del balcó veig uns llençols que onegen,
acompassats, en un terrat celeste.
Són lluny, molt lluny, però el seu oreig
tranquil·litza el neguit de la incertesa.
Veient-los m'he adonat que mai
no he tingut uns llençols blancs
ni un terrat al cel on estendre 

els somnis al ritme del futur imprecís.
La vida ens ha arrabatat il·lusions nonades
mentre cavàvem, tossuts i obstinats,
les galeries dels miners de la temptativa.