dilluns, 13 d’abril del 2015

Signes de memòria

A voltes se'm fa estrany
poder escriure els mots
i no poder fer mai tinta els signes
que m'han acotxat, tendrament,
en el bressol del silenci.

En els dies que no vocalitzo els mots,
gesticulo inconscient les idees.
Esdevinc un breu encenall d'infantesa,
que retorna als records
per fer vívids els orígens
en un instant fonedís.

En aquells moments m'adono
que no tindrem mai prou poetes
que ens salvin els signes
dels clarobscurs de la memòria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada