(In)comprensió

Hem provat d'entendre els altres
i els hem mirat de llegir
les mans, els ulls i els somriures.
Tot en va, 

                 buit de sentit, 

                                        frustrant.

No sabem absolutament res
de ningú,
encara menys dels qui acaronem,
besem i saludem cada dia. Res.
Prou feina tenim a mirar d'entendre
si som alguna cosa més
que una fulla d'un llibre abandonat
en una llibreria de vell.

No entenem res, només som 

obstinats miners de la temptativa
que caven dia rere dia
amb l'esperança de trobar
un graal de comprensió
que ningú sap si existeix.
Dels altres només entendrem
el sentiment d'incomprensió,
però exigirem ser compresos
tossudament.

Només som humans que caven
sense saber per què.
Incompresos ara i sempre,
incomprensibles eternament.