La plaça era pràcticament buida, només les taules i les cadires desocupades recordaven que el bar realment existia. Les ampolles buides de cervesa i quatre copes amb un cul de líquid sobre les taules era l'únic rastre de la presència humana al poble. Eren les tres de la tarda i la gent o acabava de dinar o ja feia petites capcinades al sofà. Sota el sol de la canícula només un parell de dragons escalant la paret de l'església s'atrevien a desafiar els termòmetres a punt d'explotar.
El temps prenia una altra dimensió amb l'arribada de l'agost. Les tardes s'allargaven com el fil d'Ariadna, que avançava constant i incessant sense que ningú el forcés. La calor deglutia les hores i les digeria pausadament, sense presses, oblidant sovint que amb la fi d'una hora n'havia de començar una de nova. Ningú no s'adonava que anaven passant l'una rere l'altra amb una lentitud pasmosa, com el somriure estúpid que se'ns apodera quan recordem un instant de felicitat oblidat en els records.
Enmig d'aquesta calma va sortir del bar un home amb un cafè amb gel en una mà i un llibre a l'altra. Es va asseure a l'ombra d'un dels grans plataners que refrescaven la plaça, de dia amb la seva ombra i de nit amb la remor de les seves fulles. Va fer un petit glopet del tallat mentre el glaçó de gel acariciava els seus llavis. Després va deixar el got a la taula i va fer una última ullada a la plaça deserta. Tot estava en ordre. Va treure el marcador i es va posar a llegir, amb un petit llapis a les mans amb el qual subratllava algunes petites grans veritats.
Al cap de ben poc va arribar a la plaça una nena que se li va acostar per darrere i li va tapar els ulls entremaliadament. Va riure quan l'home va fer un petit bot a la cadira que quasi li va fer caure el llibre que tenia entre les mans. Després l'home va somriure i va començar a dir noms a l'atzar, sabent perfectament quin era el nom que li permetria recuperar la visió. Entre nom i nom feia veure que dubtava, potser només fent temps per dir un nom que li fes gràcia a la nena. Al final, va decidir encertar-la. La nena va cridar un sí antològic mentre li retirava les mans dels ulls i l'abraçava pel coll. El pare li va fer un petó i li va donar un euro i mig perquè es comprés un gelat que es desfaria abans que pogués acabar-se'l. Amb els diners la nena va marxar corrent cap a dins el bar. La plaça va quedar de nou sola i sorda, silent i calorosa. La calma de l'inici de la tarda no trigaria a acabar-se i la gent començaria a acumular els cafès, els gelats i els digestius. Per això, abans que el temps comencés a passar cadenciosament, va obrir ben bé els ulls, per recordar sempre que són els petits detalls els que fan els grans moments de la vida.
Al cap de ben poc va arribar a la plaça una nena que se li va acostar per darrere i li va tapar els ulls entremaliadament. Va riure quan l'home va fer un petit bot a la cadira que quasi li va fer caure el llibre que tenia entre les mans. Després l'home va somriure i va començar a dir noms a l'atzar, sabent perfectament quin era el nom que li permetria recuperar la visió. Entre nom i nom feia veure que dubtava, potser només fent temps per dir un nom que li fes gràcia a la nena. Al final, va decidir encertar-la. La nena va cridar un sí antològic mentre li retirava les mans dels ulls i l'abraçava pel coll. El pare li va fer un petó i li va donar un euro i mig perquè es comprés un gelat que es desfaria abans que pogués acabar-se'l. Amb els diners la nena va marxar corrent cap a dins el bar. La plaça va quedar de nou sola i sorda, silent i calorosa. La calma de l'inici de la tarda no trigaria a acabar-se i la gent començaria a acumular els cafès, els gelats i els digestius. Per això, abans que el temps comencés a passar cadenciosament, va obrir ben bé els ulls, per recordar sempre que són els petits detalls els que fan els grans moments de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada