Marxar

Marxo amb les maletes plenes i l'armari ben buit.

Només la pols servarà la meva memòria; 

me'n vaig, i res no em lliga aquí, no,

potser tan sols la boira.

Marxo i recito versos en silenci, cap endins,

temorós que algú els digui mai en veu alta.

Temorós que la vida sigui vida 

i la lletra només una tipografia falsa.

Marxo i al meu voltant no veig res, tot és fosc.

Només endavant intueixo certa llum.

Enrere tot són miratges famèlics

que ens criden sords amb els ulls clucs.

Marxo i encara dubto si avançar o retrocedir:

fugir cap al desconegut món il·luminat

o refugiar-me en la coneguda misèria passada.

M'equivocaria tant amb l'una com amb l'altra.

I malgrat tot, marxo. Sense saber on,

només amb la certesa que erraré de nou,

sigui aquí o allà; perquè creure vol dir moure's,

cap on calgui. Marxo, i avui plou.