Bells els qui creuen

Intento fer de mi algú irreal.
Només sé buscar la bellesa
enmig dels petits gestos
de la generositat ben entesa.

Vull sentir més fort encara
el crepitar del meu cor accelerat
sense grans raons aparents,
només per un petit desig fet realitat.

Escolto veus que clamen
riquesa, propietats, prestigi...
I jo només vull tot el que no
en requereix cap vestigi.

Sobtats, m'assenyalen
amb superbs dits daurats,
encegats, hostes de l'avarícia,

hostatges dels ulls tintats.

Amb la mirada plena i els dits nus
passejo per la vida amb cura
i sense por, buscant sempre
la màgia i l'emoció pura.

El meu cor crepita encara,
sedent de bellesa viva,
saciat de riqueses postisses,
miner de la temptativa.