Preguntes

Admiro la gent que és capaç de viure,
simplement pel fet de ser viva;
sense preguntes, sense buscar respostes,
sentint en el plaer de deixar escolar el temps.

Admiro els que fan les preguntes
encertades al moment precís,
amos del seu propi destí,
llauradors dels seus futurs incerts.

Admiro els qui fan preguntes sense resposta,
sabedors de la inutilitat,
somniadors de la utopia permanent,
éssers atemporals de l'eternitat.

Odio la gent que no pregunta
i vol respostes precises,
els qui pregunten a destemps,
els qui no escolten les respostes.

I jo? Qui sóc? Què vull?
Busco les preguntes i les respostes.
Les busco en el silenci,
allà on tot s'escolta.

Cavo tant i tan a fons
que no trobaré mai el que busco.
Només el silenci del meu alè
i el rascar d'una ploma sobre el paper.