dissabte, 11 d’octubre del 2014

Viure

Plorem somnis que no hem viscut
i anhelem vides que no hem somniat.
Mentrestant, anem fent un camí robat
a les flors, les estrelles i el cucut.

Lliurem batalles que mai no existiran
i abandonem futures promeses secretes.
Mentrestant, afilem records i metes
rere el mirall on ens tancaran.

Somniem llàgrimes que cremen
i riem tragèdies que ens persegueixen.
Mentrestant, sentiments negres peixen
totes les noves que vénen.

Batallem lliures, sols i orgullosos,
i oblidem qui som i d'on venim.
Mentrestant, els capítols closos
ja no existeixen i, malgrat tot, vivim.

Plorem el cucut quan sona la campana;
Lliurem flors quan la vida somriu;
Somniem estrelles quan els déus dormiu;
Batallem, vius, quan ningú ens ho demana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada