Les hores

És allà on passàvem les hores

perdudes, i ara enyorades, que busco

petits retalls de temps, somriures joves,

esperances plenes i futurs llunyans.

És allà on passàvem les hores
vives, i ara enterrades, que veig
joves nosaltres innocents, il·lusos
somniadors de projectes irrealitzables.

És allà on passàvem les hores

plegats, i ara distants, que recordo

cafès, xerrades llargues i cels blaus,

transparents, com les mirades furtives.

És allà on passàvem les hores

recordades, i ara oblidades, que sec,
sol, mentre al meu voltant tot balla.
Privat de nosaltres, encara ens busco.

Entre pilars i solitàries passejades,
enmig de l'immens brogit vital, dansen

les llambordes en rítmiques petjades.
I jo fix,
               quiet,
                           aliè,
                                     relíquia mortal.