Records

Petits mots xiuxiuejats
reverberen lliures i plens,
i els sentim gravats,
roents, a les nostres pells.

Ens sembla intuir una lloança
en suaus mirades inexpertes
quan la besada llisca animada
per les comissures obertes.

Sumits en la fosca, callem carícies
i refrenem implícites veritats.
Estimem amb temença, sense perícies
esclaus del present i dels passats.

Plorem petons i enyorem llàgrimes
desenfrenades de riures descontrolats.
I alhora som culpables i còmplices
de viure amb massa ganes, esbojarrats.

Amb el temps, el xiuxiueig s'esvaeix
però la pell roent encara crema.
El futur ens assetja tothora i creix
salvatge, desbocat, inexplicable dilema.

I ara les paraules reverberen buides
en catedrals de somnis viscuts.
Però tornen sempre, com a vides
alienes, com records absoluts.